Definify.com
Definition 2025
inlædan
inlædan
Old English
Verb
inlǣdan
Conjugation
Conjugation of inlǣdan (weak class 1)
| infinitive | inlǣdan | tō inlǣdanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | inlǣde | inlǣdde |
| 2nd-person singular | inlǣdest | inlǣddest |
| 3rd-person singular | inlǣdeþ | inlǣdde |
| plural | inlǣdaþ | inlǣddon |
| subjunctive | present | past |
| singular | inlǣde | inlǣdde |
| plural | inlǣden | inlǣdden |
| imperative | ||
| singular | inlǣd | |
| plural | inlǣdaþ | |
| participle | present | past |
| inlǣdende | inlǣded | |
Synonyms
- inbelǣdan
Descendants
- Middle English: inleden
- English: inlead