Definify.com
Definition 2025
speraturus
speraturus
Latin
Participle
spērātūrus m (feminine spērātūra, neuter spērātūrum); first/second declension
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | spērātūrus | spērātūra | spērātūrum | spērātūrī | spērātūrae | spērātūra | |
| genitive | spērātūrī | spērātūrae | spērātūrī | spērātūrōrum | spērātūrārum | spērātūrōrum | |
| dative | spērātūrō | spērātūrō | spērātūrīs | ||||
| accusative | spērātūrum | spērātūram | spērātūrum | spērātūrōs | spērātūrās | spērātūra | |
| ablative | spērātūrō | spērātūrā | spērātūrō | spērātūrīs | |||
| vocative | spērātūre | spērātūra | spērātūrum | spērātūrī | spērātūrae | spērātūra | |