Definify.com
Definition 2025
scufan
scufan
Old English
Alternative forms
- scēofan
Verb
scūfan
Conjugation
Conjugation of scūfan (strong class 2)
| infinitive | scūfan | tō scūfanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | scūfe | scēaf |
| 2nd-person singular | scȳfst | scufe |
| 3rd-person singular | scȳfþ | scēaf |
| plural | scūfaþ | scufon |
| subjunctive | present | past |
| singular | scūfe | scufe |
| plural | scūfen | scufen |
| imperative | ||
| singular | scūf(e) | |
| plural | scūfaþ | |
| participle | present | past |
| scūfende | scofen | |