Definify.com
Definition 2025
sceadan
sceadan
Old English
Verb
sċēadan
- to separate
- to shed
Conjugation
Conjugation of sceadan (strong class 7)
| infinitive | sceadan | tō sceadanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | sceade | scēod |
| 2nd-person singular | scietst | scēode |
| 3rd-person singular | sciet | scēod |
| plural | sceadaþ | scēodon |
| subjunctive | present | past |
| singular | sceade | scēode |
| plural | sceaden | scēoden |
| imperative | ||
| singular | scead | |
| plural | sceadaþ | |
| participle | present | past |
| sceadende | sceaden | |