Definify.com
Definition 2025
scabens
scabens
Latin
Participle
scabēns m, f, n (genitive scabentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | scabēns | scabentēs | scabentia | ||
| genitive | scabentis | scabentium | |||
| dative | scabentī | scabentibus | |||
| accusative | scabentem | scabēns | scabentēs | scabentia | |
| ablative | scabente, scabentī1 | scabentibus | |||
| vocative | scabēns | scabentēs | scabentia | ||
1When used purely as an adjective.