Definify.com
Definition 2025
opplendus
opplendus
Latin
Participle
opplendus m (feminine opplenda, neuter opplendum); first/second declension
- which is to be filled up
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | opplendus | opplenda | opplendum | opplendī | opplendae | opplenda | |
| genitive | opplendī | opplendae | opplendī | opplendōrum | opplendārum | opplendōrum | |
| dative | opplendō | opplendō | opplendīs | ||||
| accusative | opplendum | opplendam | opplendum | opplendōs | opplendās | opplenda | |
| ablative | opplendō | opplendā | opplendō | opplendīs | |||
| vocative | opplende | opplenda | opplendum | opplendī | opplendae | opplenda | |