Definify.com
Definition 2024
enlluernar
enlluernar
Catalan
Verb
enlluernar (first-person singular present enlluerno, past participle enlluernat)
Conjugation
Conjugation of enlluernar (first conjugation)
infinitive | enlluernar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | enlluernant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | enlluernat | enlluernada | |||||
plural | enlluernats | enlluernades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | enlluerno | enlluernes | enlluerna | enlluernem | enlluerneu | enlluernen | |
imperfect | enlluernava | enlluernaves | enlluernava | enlluernàvem | enlluernàveu | enlluernaven | |
future | enlluernaré | enlluernaràs | enlluernarà | enlluernarem | enlluernareu | enlluernaran | |
preterite | enlluerní | enlluernares | enlluernà | enlluernàrem | enlluernàreu | enlluernaren | |
conditional | enlluernaria | enlluernaries | enlluernaria | enlluernaríem | enlluernaríeu | enlluernarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | enlluerni | enlluernis | enlluerni | enlluernem | enlluerneu | enlluernin | |
imperfect | enlluernés | enlluernessis | enlluernés | enlluernéssim | enlluernéssiu | enlluernessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | enlluerna | enlluerni | enlluernem | enlluerneu | enlluernin |