Definify.com
Definition 2025
discessurus
discessurus
Latin
Participle
discessūrus m (feminine discessūra, neuter discessūrum); first/second declension
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | discessūrus | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra | |
| genitive | discessūrī | discessūrae | discessūrī | discessūrōrum | discessūrārum | discessūrōrum | |
| dative | discessūrō | discessūrō | discessūrīs | ||||
| accusative | discessūrum | discessūram | discessūrum | discessūrōs | discessūrās | discessūra | |
| ablative | discessūrō | discessūrā | discessūrō | discessūrīs | |||
| vocative | discessūre | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra | |