Definify.com
Definition 2024
dirimir
dirimir
Catalan
Verb
dirimir (first-person singular present dirimeixo, past participle dirimit)
Synonyms
- (annul): anul·lar
Conjugation
Conjugation of dirimir (third conjugation with -eix- infix)
infinitive | dirimir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | dirimint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | dirimit | dirimida | |||||
plural | dirimits | dirimides | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | dirimeixo | dirimeixes | dirimeix | dirimim | dirimiu | dirimeixen | |
imperfect | dirimia | dirimies | dirimia | dirimíem | dirimíeu | dirimien | |
future | dirimiré | dirimiràs | dirimirà | dirimirem | dirimireu | dirimiran | |
preterite | dirimí | dirimires | dirimí | dirimírem | dirimíreu | dirimiren | |
conditional | dirimiria | dirimiries | dirimiria | dirimiríem | dirimiríeu | dirimirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | dirimeixi | dirimeixis | dirimeixi | dirimim | dirimiu | dirimeixin | |
imperfect | dirimís | dirimissis | dirimís | dirimíssim | dirimíssiu | dirimissin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | dirimeix | dirimeixi | dirimim | dirimiu | dirimeixin |
Spanish
Etymology
From Latin dirimere, present active infinitive of dirimo.
Verb
dirimir (first-person singular present dirimo, first-person singular preterite dirimí, past participle dirimido)
Conjugation
1Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.