Definify.com
Definition 2025
confessurus
confessurus
Latin
Participle
cōnfessūrus m (feminine cōnfessūra, neuter cōnfessūrum); first/second declension
- about to confess, acknowledge
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | cōnfessūrus | cōnfessūra | cōnfessūrum | cōnfessūrī | cōnfessūrae | cōnfessūra | |
| genitive | cōnfessūrī | cōnfessūrae | cōnfessūrī | cōnfessūrōrum | cōnfessūrārum | cōnfessūrōrum | |
| dative | cōnfessūrō | cōnfessūrō | cōnfessūrīs | ||||
| accusative | cōnfessūrum | cōnfessūram | cōnfessūrum | cōnfessūrōs | cōnfessūrās | cōnfessūra | |
| ablative | cōnfessūrō | cōnfessūrā | cōnfessūrō | cōnfessūrīs | |||
| vocative | cōnfessūre | cōnfessūra | cōnfessūrum | cōnfessūrī | cōnfessūrae | cōnfessūra | |