Definify.com
Definition 2025
assentire
assentire
Italian
Verb
assentire
- (intransitive) To assent.
Related terms
Conjugation
Conjugation of assentire
| infinitive | assentire | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| auxiliary verb | avere | gerund | assentendo | |||
| present participle | assentente | past participle | assentito | |||
| person | singular | plural | ||||
| first | second | third | first | second | third | |
| indicative | io | tu | lui/lei, esso/essa | noi | voi | loro, essi/esse |
| present | assento | assenti | assente | assentiamo | assentite | assentono |
| imperfect | assentivo | assentivi | assentiva | assentivamo | assentivate | assentivano |
| past historic | assentii | assentisti | assentì | assentimmo | assentiste | assentirono |
| future | assentirò | assentirai | assentirà | assentiremo | assentirete | assentiranno |
| conditional | io | tu | lui/lei, esso/essa | noi | voi | loro, essi/esse |
| present | assentirei | assentiresti | assentirebbe | assentiremmo | assentireste | assentirebbero |
| subjunctive | che io | che tu | che lui/che lei, che esso/che essa | che noi | che voi | che loro, che essi/che esse |
| present | assenta | assenta | assenta | assentiamo | assentiate | assentano |
| imperfect | assentissi | assentissi | assentisse | assentissimo | assentiste | assentissero |
| imperative | — | tu | Lei | noi | voi | Loro |
| assenti, non assentire | assenta | assentiamo | assentite | assentano | ||
Anagrams
Latin
Verb
assentīre